Fortalesa de Deva

Imatge
DadesTipusCastell Modifica el valor a WikidataConstrucció1242 Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaDeva (Romania) i Província de Hunedoara (Romania) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióDeva Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 53′ 19″ N, 22° 53′ 50″ E / 45.8886°N,22.8972°E / 45.8886; 22.8972
Patrimoni nacional de RomaniaIdentificadorHD-II-a-A-03216 ActivitatOcupantJoan Hunyadi Modifica el valor a Wikidata Lloc webcetateadeva.ro Modifica el valor a Wikidata
(video) Views from the air of the Fortress of Deva.

La fortalesa de Deva (en romanès: Cetatea Devei, en hongarès: Déva vára) és una fortalesa situada a la ciutat de Deva, al comtat de Hunedoara, Romania, dalt d’un turó volcànic.

Posició

Un ascensor inclinat connecta la fortalesa amb la ciutat de sota

La fortalesa està situada dalt d’un volcà a la serralada de Poiana Ruscă, dins de les muntanyes dels Carpats occidentals de Romania. Des del peu del turó, la ciutat de Deva s’estén, començant per Magna Curia i el parc públic. A prop hi ha la majoria d’edificis de les institucions administratives de la ciutat: el tribunal, la prefectura, el saló del comtat, l’administració financera, l’antiga seu de la policia, l’ajuntament i dues de les escoles més antigues de Deva: el Decebal National. Col·legi i Liceu Pedagògic.

La fortalesa està connectada amb els peus del turó mitjançant un ascensor inclinat que permet als turistes arribar a la fortalesa.[1][2]

Història

Les primeres evidències de la fortalesa medieval de Deva es remunten a la segona meitat del segle xiii; el 1269, Esteve V, rei d'Hongria i duc de Transsilvània, va esmentar "el castell reial de Deva" en una concessió de privilegis per al comte Chyl de Kelling (en romanès: comitele Chyl din Câlnic).[3]

Els primers registres relatius a una operació militar que involucrava la fortalesa data del 1273. Sota les seves muralles, els cumans van ser derrotats per Pere I Csák, palatí d’Hongria (llatí: Magister Pertrus de genere Chak), que va ser recompensat per la seva victòria per Ladislau IV, rei d’Hongria. En la seva carta, Ladislau IV esmentava els fets amb les paraules: sub castro Dewa contra Cumanorum exercitur viriliter dimicavit.[4][5]

A finals del segle xiii, la fortalesa de Deva era propietat de Ladislaus Kán, voivoda de Transsilvània, que va organitzar una cort a més de la guarnició militar.[3]

La fortalesa de Deva és un element central al conte popular hongarès La dona de Climent, el paleta. [6]

Referències

  1. ↑ «Citadel Deva / Romania». ABS Transportbahnen Ges.m.b.H.. [Consulta: 19 febrer 2019].
  2. ↑ «Acces telecabină». Primariadeva.ro. Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 19 febrer 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Octavian, Floca. Cetatea Deva (en romanian). București: Editura Meridiane, 1965, p. 14 (Monumentele patriei noastre). 
  4. ↑ Octavian, Floca. Cetatea Deva (en romanian). București: Editura Meridiane, 1965, p. 14 (Monumentele patriei noastre). 
  5. ↑ Veszprémy, László. Erik Kooper. Chronicles in Charters. Historical Narratives (narrationes) in Charters as Substitutes for Chronicles in Hungary, gener 2005, p. 194. ISBN 90-420-1875-5. 
  6. ↑ Jones, Henry The Academy and Literature, 30, 1886, pàg. 73.