BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.
A causa de problemes pressupostaris la part de la sonda que havia d'aterrar sobre el planeta (el Mercury Surface Element o MSE, «Element de Superfície de Mercuri») ha estat cancel·lada, tot i que Rússia ha mostrat interès a col·laborar precisament amb una sonda de superfície. Actualment el programa previst de la missió se centra en dos components: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.
La sonda va ser llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2018. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2025, i haurà sobrevolat abans la Terra, dos cops per Venus i sis cops per Mercuri.[1] El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.
Referències
- ↑ esa «BepiColombo ya está en camino para investigar los misterios de Mercurio». European Space Agency.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo
- Pàgina web oficial de la ESA. (anglès)
- Descripció de la sonda al catàleg NSSDC Arxivat 2007-11-09 a Wayback Machine.. (anglès)
- Característiques de la sonda al web de l'ESA. (anglès)
Mercuri |
---|
General | - Atmosfera
- Camp magnètic
- Estructura interna
- Formació
- Geologia
- Observació
- Precessió del periheli
|
---|
Geografia | | |
---|
Topografia | |
---|
Altres | - Cràters fantasma
- Planes entre cràters
|
---|
|
---|
Llunes | |
---|
Astronomia | Trànsits | - Venus
- Terra
- Mart
- Júpiter
- Saturn
- Urà
- Neptú
|
---|
| |
---|
|
---|
Exploració | |
---|
Vegeu també | |
---|
Portal d'astronomia |
|
---|
| |
---|
| |
---|
Instal·lacions | |
---|
Comunicacions | |
---|
Programes | |
---|
Antecessors | |
---|
Relacionat | |
---|
|
|
---|
Ciència | Física solar | - ISEE-2 (1977–1987)
- Ulysses (1990–2009)
- SOHO (1995–actualitat)
- Cluster II (2000–actualitat)
- Solar Orbiter (2020–actualitat)
- Lagrange (dècada de 2020)
|
---|
Ciència planetària | |
---|
Astronomia i cosmologia | |
---|
Observació terrestre | |
---|
|
---|
Vol espacial tripulat | |
---|
Telecomunicacions | |
---|
Demostració tecnològica | |
---|
Cancel·lat i proposat | |
---|
Fracassat | |
---|
|
← 2017 · Llançaments orbitals el 2018 · 2019 → |
---|
Gener | USA-280 / Zuma – SuperView / Gaojing-1 03 · 04 – BeiDou-3 M7 · M8 – Cartosat-2F · Microsat · INS-1C · PicSat · ICEYE-X1 · Fox-1D – LKW-3 – ASNARO-2 – Jilin 1 07 · 08 · Xiaoxiang · Zhou Enlai · Kepler · Quantutong-1 – USA-282 / SBIRS-GEO-4 – Dove Pioneer · Lemur-2 × 2 · Humanity Star – Yaogan 30K · 30L · 30M · Weina 1A – SES-14 · Al Yah 3 – GovSat-1 / SES-16 |
---|
Febrer | Kanopus-V №3 · №4 · S-Net × 4 · Lemur-2 × 4 – CSES · ÑuSat 4, 5 – TRICOM-1R – Falcon Heavy test flight (Tesla Roadster) – BeiDou-3 M3 · M4 – Progress MS-08 – Paz · Tintin A & B – IGS-Optical 6 |
---|
Març | GOES-17 – Hispasat 30W-6 – O3b × 4 (FM13 to FM16) – Soiuz MS-08 – GSAT-6A – EMKA / Kosmos 2525 – BeiDou-3 M9 · M10 – Iridium NEXT 41–50 – Gaofen-1-02 · 03 · 04 |
---|
Abril | Dragon CRS-14 · 1KUNS-PF · Irazú · UBAKUSAT – Superbird-B3 · HYLAS-4 – Yaogan 31A · 31B · 31C · Weina 1B – IRNSS-1I – AFSPC-11 · EAGLE – Blagovest-12L / Kosmos 2526 – TESS – Sentinel-3B – Zhuhai-1 × 5 |
---|
Maig | Apstar 6C – InSight · MarCO A, B – Gaofen-5 – Bangabandhu-1 – Chang'e 4 Relay – Cygnus CRS OA-9E – Iridium NEXT 51–55 · GRACE-FO × 2 |
---|
Juny | Gaofen-6 – SES-12 – Fengyun-2H – Soiuz MS-09 – IGS-Radar 6 – GLONASS-M 756 / Kosmos 2527 – XJSS A · B – Dragon CRS-15 (Biarri-Squad × 3 · BHUTAN-1 · Maya-1 · UiTMSAT-1) |
---|
Juliol | PRSS-1 · PakTES-1A – BeiDou IGSO-7 – Progress MS-09 – Telstar 19V – Galileo FOC 19–22 – Iridium NEXT 56–65 – BeiDou-3 M5 · M6 – Gaofen 11 |
---|
Agost | |
---|
Setembre | HY-1C – Telstar 18V – ICESat-2 — SSTL S1-4 · NovaSAR-1 – BeiDou-3 M13 · M14 – Kounotori 7 – Azerspace-2 / Intelsat 38 · Horizons-3e – CentiSpace-1-S1 |
---|
Octubre | SAOCOM 1A – Yaogan 32A · 32B – Soiuz MS-10 – BeiDou-3 M15 · M16 – AEHF-4 – BepiColombo – HY 2B – Lotos-S1 №3 / Kosmos 2528 – Weilai-1 – CFOSAT – GOSAT-2 · KhalifaSat · Diwata-2B · Stars-AO · AUTcube2 |
---|
Novembre | BeiDou-3 G1Q – GLONASS-M 757 / Kosmos 2529 – MetOp-C – "It's Business Time" (Lemur-2 × 2 · CICERO · IRVINE01 · NABEO · Proxima × 2) – GSAT-29 – Es'hail 2 – Progress MS-10 – Cygnus NG-10 – BeiDou-3 M17 · M18 – Jiading-1 · Tianping-1A, 1B · Tianzhi-1 · Weixing-6 – Mohammed VI-B – HySIS · Blacksky Global 1 · 29 more CubeSats – Strela-3M 16–18 / Kosmos 2530–2532 |
---|
Desembre | Soiuz MS-11 – Eu:CROPIS · ESEO · IRVINE02 · Orbital Reflector (total de 64 CubeSats a la missió SSO-A) – GSAT-11 · GEO-KOMPSAT 2A – SpaceX CRS-16 – SaudiSat 5A, 5B – Chang'e 4 – "This One's For Pickering" (RSat-P · CubeSail · total de 16 CubeSats) – GSAT-7A – CSO-1 – Blagovest-13L / Kosmos 2533 – Hongyun 1 – USA-289 / GPS IIIA-01 – TJSW-3 – Kanopus-V №5 · №6 · GRUS-1 · D-Star ONE iSat · D-Star ONE Sparrow · Flock-3k × 12 · Lemur-2 × 8 · Lume-1 · ZACube-2 – Hongyan 1 · ÑuSat 6–8 |
---|
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita. Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis). |